Vas Mèdici

Infotaula d'obra artísticaVas Mèdici

Modifica el valor a Wikidata
Tipuscrater Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióGalleria degli Uffizi (Florència) Modifica el valor a Wikidata

El Vas Mèdici és un monumental crater en forma de campana de marbre esculpit a Atenes en la segona meitat del s. I ae, com a ornament de jardí per al públic del comerç romà. Ara s'exposa en la Galeria dels Uffizi a Florència.[1]

Descripció

Detall del Sacrifici d'Ifigenia en el Vas Mèdici

Té una alçada d'1,73 m amb pedestal inclòs x 135 cm de diàmetre, amb una vora superior llaurada; mostra un fris profund tallat amb un baix relleu mitològic: una figura femenina, mig vestida, és el sacrifici d'Ifigenia, asseguda sota una estàtua d'una dea en un alt pedestal que podria representar Diana, amb guerrers heroics en cada costat, dempeus, potser Agamèmnon i Aquil·les o Odisseu. Dues anses de bucle estriades s'eleven des dels caps dels sàtirs que es troben a cada costat de la base tallada amb fulles d'acant; el vas reposa sobre un pedestal quadrat baix.

Història

El vas aparegué en l'inventari de 1598 de la Vil·la Mèdici, Roma, però se'n desconeix l'origen. Es traslladà de la vil·la el 1780, i des de llavors s'exibeix en la Galeria dels Uffizi.[1][2][3] Sovint s'il·lustrava en gravats, el més famós n'és de Stefano della Bella (1656), que representa el jove hereu Mèdici que es convertiria en el Gran duc Cosme III, assegut, dibuixant el vas.

Sovint aparellats com a ornaments de jardí des de finals del s. XVII amb el Vas Borghese, són dos dels craters més admirats i influents de l'antiguitat.[4] El lloc del Vas Mèdici en el cànon occidental pot mesurar-se per la seua posició prominent en les vistes compostes que eren una especialitat del pintor romà Giovanni Paolo Panini, per triar-ne un dels exemples més destacats.[5][6] Angelika Kauffmann pintà a Lord Berwick en el seu Grand Tour assegut al costat del vas.[7]

Se'n feren moltes «còpies» per decorar palaus o jardins, i encara és un tema popular per a la imitació en bronze o porcellana, per exemple, en el jaspeware de Josiah Wedgwood (ca. 1790). El material en les moltes versions decoratives posteriors es pot trobar també en el Vas Borghese.

Galeria de còpies

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Inv. No .: 307». Museum Florentine. [Consulta: 22 abril 2018].
  2. ↑ Maria Maugeri, "Il trasferimento a Firenze della collezione antiquaria di Villa Medici in epoca leopoldina", Mitteilungen des Kunsthistorischen Institutes in Florenz, 44.2/3 (2000) p. 334
  3. ↑ «Verone sull'Arno» (en anglés). Arxivat de l'original el 3 de juny de 2006. [Consulta: 22 abril 2018].
  4. ↑ Several 17th and 18th-century variants are illustrated in John Goldsmith Phillips, "The Choisy-Ménars Vases" The Metropolitan Museum of Art Bulletin, New Series, 25.6 (febrer 1967: pàgs. 242-250).
  5. ↑ Panini's composed View of Roman Monuments, featuring the Medici Vase, at the Philadelphia Museum of Art is illustrated in Richard Paul Wunder, "Panini's View of Roman Monuments", Philadelphia Museum of Art Bulletin 56 (Winter 1961) p. 55
  6. ↑ The catalogue of the most influential Roman antiquities in Francis Haskell and Nicholas Penny, Taste and the Antique: The Lure of Classical Sculpture 1500-1900 (1981) the Medici Vase is cat. no. 82.
  7. ↑ The Angelica Kauffmann portrait of the second Lord Berwick seated beside the vase is at Attingham Park (National Trust): noted in Wendy Wassyng Roworth, "Painting for Profit and Pleasure: Angelica Kauffman and the Art Business in Rome" Eighteenth-Century Studies 29.2 (Winter 1995/1996) p. 226

Bibliografia

  • Francis Haskell and Nicholas Penny, 1981. Taste and the Antique: the Lure of Classical Sculpture 1500-1900 (Yale University Press) Cat. no. 82.