Ugo da Carpi
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1480 Carpi (Itàlia) |
| Mort | p. 20 juliol 1523 (Gregorià) (42/43 anys) Roma |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arts visuals |
| Lloc de treball | Venècia Roma Bolonya |
| Ocupació | tallista de fusta, pintor |
| Activitat | (Floruit: 1502 ) |
Ugo da Carpi (ca. 1486, Carpi - † 1532, Bolonya)[1] fou un pintor i gravador italià, el primer practicant de l'art de la xilografia a colors i al clarobscur, tècnica que suposa l'ús de diverses planxes de fusta per al mateix gravat. Cada planxa produeix un to diferent del mateix color.[2]
Biografia
Arribà a Venècia el 1506, on entrà en relació amb els impressors i amb el cercle de Tiziano. El 1516 va rebre del Senat de Venècia la patent del seu mètode de gravat. Després d'una estada a Roma, on fou influït pel classicisme de Raffaello Sanzio, tornà a Venècia fugint del Saqueig de Roma del 1527.
La major part de les seves obres són còpies de pintures de Tiziano, Raffaello i Parmigianino, com el titulat Hèrcules expulsant l'Avarícia del Temple de les Muses. A més de la seva obra més famosa, Diògenes (ca. 1524-1529), d'altres gravats seus són Heroi i sibil·la, Descendiment de la Creu, Història de Simó el Mag, David colpejant el cap de Goliat, La matança dels innocents, Ananies condemnat a mort o Enees salvant el seu pare Anquises.[3]
Galeria d'obres
-
Descendiment -
Heroi i Sibil·la
