Sant Jaume de Nyer

Imatge
L'església, des de ponent
EpònimJaume el Major Modifica el valor a WikidataDadesTipusEsglésia parroquialCaracterístiquesEstil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a WikidataAltitud719,2 m Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaRegióCatalunya Catalunya del NordComarcaConflent LocalitzacióNyer
Map
 42° 31′ 58″ N, 2° 16′ 33″ E / 42.5327°N,2.2759°E / 42.5327; 2.2759
Monument històric inventariatData6 maig 1965IdentificadorPA00104054

Sant Jaume de Nyer és l'església parroquial del poble nord-català de Nyer, a la comarca del Conflent.

Està situada[1] en el nucli urbà, a la part baixa i occidental del poble, a prop de la Ribera de Mentet.

Història

Capçalera de l'església

El 1163 aparegué citada en una butlla del papa Alexandre III com a propietat de l'abadia de Sant Martí del Canigó. El 1714 n'eren sufragànies les petites esglesioles veïnes de Sant Just i Sant Pastor d'En, Sant Fruitós de Marians i Santa Eugènia de Soanyes. Tomàs de Banyuls, senyor de Nyer, hi fundà el 1625 la confraria de la capella de la Verge; quan morí, al 15 de maig del 1627, fou enterrat a l'església.

Arquitectura

Detall de la portalada romànica

És d'estil romànic, possiblement del segle xi, ampliada al segle xvii. Consta d'una única nau, acabada en un absis semicircular, i d'unes petites capelles laterals, d'obra molt posterior. La coberta de la nau és de volta de canó reforçada per arcs torals, mentre que la de l'absis és de quart d'esfera. A la façana meridional, com és habitual en el romànic, hi ha el portal d'entrada, de marbre blanc amb tres arcs de mig punt en degradació, decorat amb un fris en dents d'engranatge. El campanar, de torre quadrada, és més modern, del XIX.

Mobiliari

De la seva decoració interior, en destaquen els retaules dels sants Cosme i Damià, del segle xvi, el de Sant Roc, del xvii, i el de l'altar major, datat el 1722, i dues marededéus dels segles XIII (una d'elles, procedent de l'església d'En) i XVII. També s'hi poden contemplar una Adoració dels Mags (1739) i un canelobre del segle xiv en ferro forjat. El 1965[2] havia havia estat declarada monument històric de França.

Bibliografia

  • Badia i Homs, Joan. «Nyer: Sant Jaume de Nyer». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 545-546 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4. 
  • Becat, Joan. «101 - Nyer». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'Història Eclesiàstica de Catalunya II: D-O. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Editorial Claret, 2000. ISBN 9788439350217. 
  • Gavín, Josep M. «Conf 93. Sant Jaume de Nyer». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Nyer». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències

  1. ↑ Sant Jaume de Nyer en els ortofotomapes de l'IGN
  2. ↑ Fitxa i fotografia a la base de monuments històrics francesos Mérimée

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Jaume de Nyer
  • Notes històriques (francès)
  • Descripció i mapa[Enllaç no actiu] (francès)