Nombre de Bodenstein

El nombre de Bodenstein ( B o {\displaystyle Bo} ) és un nombre adimensional que s'utilitza per caracteritzar reactors tubulars. Representa la relació entre la transferència total i la transferència de difusió axial. Porta el nom de Max Bodenstein, un físic alemany.

El nombre de Bodenstein es defineix com:

B o = L v D a x {\displaystyle Bo={\frac {L\;v}{D_{ax}}}}

on :

  • L = longitud del tub
  • v = velocitat del reactor
  • Dax = coeficient de dispersió axial

El coeficient de dispersió es pot calcular mitjançant la següent fórmula:[1]

D a x = D + v 2 d t u b 2 192 D {\displaystyle D_{ax}=D+{\frac {v^{2}\;{d_{tub}}^{2}}{192\;D}}}

on :

  • D = coeficient de difusió
  • v = velocitat del reactor
  • dtub = diàmetre del tub

A partir d'aquest coeficient de dispersió es pot calcular el nombre de Péclet corresponent i recuperar el nombre de Bodenstein.

P e a x = v d t u b D a x = B o d t u b L {\displaystyle Pe_{ax}={\frac {v\;d_{tub}}{D_{ax}}}=Bo\;{\frac {d_{tub}}{L}}}

El nombre de Bodenstein és, per tant, un cas particular del nombre de Péclet màssic i s'utilitza comunament en hidrodinàmica per caracteritzar el flux de reactors tipus pistó. Permet caracteritzar la idealitat d'aquest reactor i és un paràmetre important per a l'estudi de la distribució del temps de residència.

També es pot obtenir de forma experimental des de la distribució del temps de residència. Si s'accepta un sistema obert:

σ θ 2 = σ 2 τ 2 = 2 B o + 8 B o 2 {\displaystyle \sigma _{\theta }^{2}={\frac {\sigma ^{2}}{\tau ^{2}}}={\frac {2}{\mathit {Bo}}}+{\frac {8}{{\mathit {Bo}}^{2}}}}

on:

  • σ θ 2 {\displaystyle \sigma _{\theta }^{2}} = variància adimensional
  • σ 2 {\displaystyle \sigma ^{2}} = variància per temps de residència mitjà
  • τ {\displaystyle \tau } = temps de residència hidrodinàmica

El nombre de Bodenstein tendeix a l'infinit quan el reactor tubular és ideal, és a dir, sense barrejar-se o difondre, i cap a 0 quan el reactor correspon a un reactor continu amb una barreja perfecta de la massa de reacció.

Referències

  1. Wehner1, J. F; Wilhelm, R. H «Boundary conditions of flow reactor» (en anglès). Chemical Engineering Science, 6, 1956, pàg. 89. DOI: 10.1016/0009-2509(56)80014-6.
  • Vegeu aquesta plantilla
Nombres adimensionals de la mecànica de fluids
Absorció (Ab)Acceleració (Ac) • Alfven (Al) • Arquimedes (Ar) • Atwood (A) • Bagnold (Ba) • Bansen (Ba)Bejan (Be)Best (X)Bingham (Bm)Biot (Bi)Blake (Bl) • Bodenstein (Bo)Boltzmann (Bo)Bond (Bo)Boussinesq (Bo)Brenner (Br)Brinkman (Br)Bulygin (Bu)Cameron (Ca)Capil·lar (Ca)Capil·laritat (Cap)Cauchy (Ca)Cavitació ( σ c {\displaystyle {\sigma }_{c}} )Chandrasekhar (Q)Clausius (Cl)Condensació (Co)Cowling (Co)Crocco (Cr)Damköhler (Da)Darcy (Da)Dean (D)Deborah (De)Dukhin (Du)Eckert (Ec)Ekman (Ek)Ellis (El)Elsasser (El) / ( Λ {\displaystyle \Lambda } )Eötvös (Eo) • Euler (Eu)Fedorov (Fe)Froude (Fr)Galilei (Ga)Görtler (G)Goucher (Go)Graetz (Gz)Grashof (Gr)Gukhman (Gu)Hagen (Hg)Hartmann (Ha)Hatta (Ha)Hedström (He)Hersey (Hs)Iribarren (Ir) / (ξ)Jeffreys (Je)Joule (Jo)Karlovitz (Ka)Keulegan-Carpenter (Kc) • Nombre de Kirpitxiov (transferència de calor i massa) (Ki) • Nombre de Kirpitxiov (flux) (Kir)Knudsen (Kn)Kutateladze (K)Laplace (La)Lewis (Le)Lundquist (Lu)Mach (M) / (Ma)Mach crític (Mcr) / (M*) Marangoni (Ma)Morton (Mo)Newton (Np)Nusselt (Nu)Ohnesorge (Oh)Péclet (Pe)Potència (Np)Prandtl (Pr)Prandtl magnètic (Prm)Prandtl turbulent (Prt)Rayleigh (Ra)Reech (Re)Reynolds (Re)Reynolds magnètic (Rem)Richardson (Ri)Roshko (Ro)Rossby (Ro)Rouse (P) / (Z)Ruark (Ru)Schiller (Sch)Schmidt (Sc)Scruton (Sc)Sherwood (Sh)Shields ( τ {\displaystyle \tau _{\ast }} ) / ( θ {\displaystyle \theta } )Sommerfeld (S)Stanton (St)Stokes (Stk)Strouhal (St)Stuart (St) / (N)Suratman (Su)Taylor (Ta)Thring (Th)Ursell (U)Weber (We)Weissenberg (Wi)Womersley (α) / (Wo)Zwietering (S)