Mascaró (arquitectura)

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

En arquitectura un mascaró és una cara de pedra o d'un altre material que es col·loca a les fonts o en altres construccions com els entaulaments, sota els balcons, a la clau de les arcades, a l'obertura de grutes, etc.

Se'ls dona un caràcter seriós o grotesc. Normalment són rostres de faunes, savis, nàiades, etc. Els arquitectes dels segles XVII i XVIII feren un gran ús de mascarons en les façanes dels edificis d'aquella època.

Galeria d'imatges

  • Quatre mascarons d'inspiració antiga, carrer dels Petits-Champs, París.
    Quatre mascarons d'inspiració antiga, carrer dels Petits-Champs, París.
  • Mascarons del Pont Nou, París.
    Mascarons del Pont Nou, París.
  • Plaça Stanislas, Nancy, Lorraine.
    Plaça Stanislas, Nancy, Lorraine.
  • Somerset House, Londres.
    Somerset House, Londres.
  • Castell de Kronborg, Dinamarca.
    Castell de Kronborg, Dinamarca.
  • Tropaeum Traiani.
    Tropaeum Traiani.
  • Mascaró d'Auguste Rodin, jardin des serres d'Auteuil, París.
    Mascaró d'Auguste Rodin, jardin des serres d'Auteuil, París.
  • Mascaró art nouveau, Riga.
    Mascaró art nouveau, Riga.
  • Mascaró del castell de la Buzine.
    Mascaró del castell de la Buzine.
  • Una columna Morris a Épinal, carrer Gaston-Zinck. Petits mascarons en forma de cap de lleó decoren la part superior, com a la majoria dels edificis. Aquest model és a més equipat amb una font que reprèn, en versió més grossa, el mateix motiu.
    Una columna Morris a Épinal, carrer Gaston-Zinck. Petits mascarons en forma de cap de lleó decoren la part superior, com a la majoria dels edificis. Aquest model és a més equipat amb una font que reprèn, en versió més grossa, el mateix motiu.