François de Rugy
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 desembre 1973 (50 anys) Nantes (França) |
 Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| 17 agost 2019 – 21 juny 2022 ← Mounir Belhamiti Legislatura: quinzena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: Loire-Atlantique's 1st constituency (en)  | |
| Ministre de Transició Ecològica i Solidària | |
| 4 setembre 2018 – 16 juliol 2019 ← Nicolas Hulot – Élisabeth Borne → | |
| President of the French National Assembly (en) | |
| 27 juny 2017 – 4 setembre 2018 ← Claude Bartolone – Richard Ferrand → | |
| Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| 21 juny 2017 – 5 octubre 2018 – Mounir Belhamiti → Legislatura: quinzena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: Loire-Atlantique's 1st constituency (en) | |
| Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| 20 juny 2012 – 20 juny 2017 Legislatura: catorzena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: Loire-Atlantique's 1st constituency (en) | |
| Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| 20 juny 2007 – 19 juny 2012 ← Jean-Pierre Le Ridant Legislatura: tretzena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: Loire-Atlantique's 1st constituency (en) | |
| Dades personals | |
| Formació | Institut d'Estudis Polítics de París Lycée Gabriel Guist'hau (en) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític (1991–2022) |
| Ocupador | Alantra Partners, S.A. (en) (2022–) |
| Partit | Europa Ecologia-Els Verds Renaixement Els Verds Generació Ecologia (–1994) Partit ecologista |
| Família | |
| Família | Goullet de Rugy family (en) |
| Parella | Emmanuelle Bouchaud |
Premis
| |
| Lloc web | francoisderugy.fr |
  | |
François Goullet de Rugy, més conegut com a François de Rugy (Nantes, 6 de desembre de 1973) és un polític francès.[1]
Després de la seva reelecció com a diputat al juny del 2017, es va afiliar al grup de La République en marche i esdevingué aleshores president de l'Assemblea Nacional, essent llavors el titular d'aquesta funció més jove de la Vena República. Més endavant, al setembre del 2018, va ser nomenat ministre d'Estat, ministre de la Transició ecològica i solidària del govern Philippe II, com a successor de Nicolas Hulot.
El juliol del 2019, unes revelacions del diari Mediapart respecte a l'organització d'àpats privats amb diners públics quan era president de l'Assemblea Nacional, juntament amb obres realitzades al seu domicili de ministre, i alhora la seva ocupació d'una vivenda de vocació social, van generar una gran controvèrsia.[2] A conseqüència del rebombori dels diversos escàndols revelats es veié obligat a dimitir el 16 de juliol del 2019.[3]
Referències
- ↑ «François de Rugy». Voici [Consulta: 16 juliol 2019].
- ↑ Garde, Marta «Dimiteix el número dos de Macron pels excessos amb diners públics». Diari de Girona, 17-07-2019 [Consulta: 17 juliol 2019].
- ↑ «Dimiteix el ministre d'Ecologia francès acusat de pagar-se "luxes" amb diners públics». diari Ara, 16-07-2019 [Consulta: 17 juliol 2019].
