François-André Vincent

François-André Vincent

Retrat de François-André Vincent (1795), pintura d'Adélaïde Labille-Guiard, al Louvre Museum. (2011)
Biografia
Naixement	30 desembre 1746 París
Mort	3 agost 1816 (69 anys) París
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 11
Pintor de cambra
Dades personals
Formació	Académie de Saint-Luc (en) Acadèmia Reial de Pintura i Escultura
Activitat
Lloc de treball	Roma (1771–1776) París
Ocupació	pintor
Ocupador	École Nationale Supérieure des Beaux-Arts École Polytechnique
Membre de	Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1795–) Académie des sciences, belles-lettres et arts de Rouen
Gènere	Pintura d'història i retrat pictòric
Moviment	Neoclassicisme
Professors	François-Elie Vincent i Joseph-Marie Vien
Alumnes	François-Édouard Picot, Henri François Riesener, Horace Vernet i Antoine Dubost
Obra
Obres destacables (1791) Guillaume Tell renversant la barque sur laquelle le gouverneur Gessler traversait le lac de Lucerne (fr) (1795) Retrat d'un home
Família
Cònjuge	Adelaïde Labille-Guiard
Pare	François-Elie Vincent
Premis (1768)  Premi de Roma  Cavaller de la Legió d'Honor  resident a la Villa Medici

François-André Vincent (París, 30 de desembre de 1746 - París, 4 d'agost de 1816) fou un pintor francès.

Biografia

Alumne del seu pare, el miniaturista François-Élie Vincent, professor a l'Acadèmia de Saint-Luc, i més tard de Joseph-Marie Vien, Vincent fou guardonat amb el Prix de Rome de 1768. Visqué a Itàlia de 1771 a 1775. El 1777 fou admès a l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura i partir d'aquesta data exposà regularment al Saló de París.

El 1792 fou nomenat professor a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts, succeint en el càrrec a Anne-Louis Girodet.^[1]

El 1799 es casà amb Adélaïde Labille-Guiard, pintora de gran fama que ja havia estat formada pel seu pare en la miniatura i per ell mateix en la tècnica a l'oli.

De 1809 a 1815 fou professor de disseny a l'École polytechnique.^[2]

Considerat un dels principals rivals de Jacques-Louis David, ràpidament fou eclipsat per aquest. Durant la Revolució, les seves conviccions monàrquiques l'oposaren encara més a David.

Fou un dels primers membres de l'Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France, que substituí l'Acadèmia Reial el 1795. Al final de la seva vida la seva activitat professional es veié disminuïda per problemes de salut; tot i així, després de la seva mort, seguí rebent honors oficials. Fou membre de la Legió d'Honor^[3] així com de tantes altres acadèmies europees.

Morí a París el 1816.

Deixebles

Igual que el seu rival David, Vincent fou responsable d'un important taller en què es formarien nombrosos artistes:

Galeria

• 
  Retrat de Monsieur Bergeret de Grancourt (1774).
  Museu des Beaux-Arts, Besançon.
• 
  Belisari (1776).
  Museu Fabre, Montpeller.
• 
  El marquès de La Galaizière nomenat canceller de Lorena al palau de Meudon per Stanislas Leczinski el 18 de gener de 1737 (1778).
  Museu històric de Lorena, Nancy.
• 
  La Lliçó d'agricultura (1793-98).
  Museu des Beaux-Arts, Bordeus.

Referències

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)