El jutge Priest
Judge Priest  | |
|---|---|
 Will Rogers (esquerra) and Henry B. Walthall a la pel·lícula | |
| Fitxa | |
| Direcció | John Ford |
| Protagonistes | Will Rogers Tom Brown Anita Louise Henry B. Walthall Rochelle Hudson Charley Grapewin Hattie McDaniel Berton Churchill David Landau Francis Ford Paul McAllister Robert Parrish Roger Imhof Stepin Fetchit Harry Tenbrook |
| Producció | Sol M. Wurtzel |
| Guió | Dudley Nichols, Lamar Trotti i Irvin Shrewsbury Cobb |
| Música | Samuel Kaylin i Cyril J. Mockridge |
| Fotografia | George Schneiderman |
| Muntatge | Paul Weatherwax |
| Productora | 20th Century Studios |
| Distribuïdor | 20th Century Studios |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1934 |
| Durada | 80 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia dramàtica i comèdia |
| Lloc de la narració | Kentucky |
        | |
El jutge Priest (títol original: Judge Priest) és una pel·lícula de comèdia estatunidenca de 1934 protagonitzada per Will Rogers i dirigida per John Ford, [1] Va ser produïda per Sol M. Wurtzel en associació amb Fox Film, i basada en el personatge Judge Priest de l'humorista Irvin S. Cobb,. La imatge està ambientada al Kentucky posterior a la reconstrucció i el repartiment de suport compta amb Henry B. Walthall, Hattie McDaniel i Stepin Fetchit.[2] Va ser refeta per Ford l'any 1953 com The Sun Shines Bright. Està doblada al català.[3]
Argument
El jutge Priest, un orgullós veterà confederat, fa servir el sentit comú i una humanitat considerable per impartir justícia en una petita ciutat del Kentucky de després de la Guerra Civil.
Repartiment
- Will Rogers com Jutge William 'Billy' Priest
- Tom Brown com Jerome Priest
- Anita Louise com Ellie May Gillespie
- Henry B. Walthall com Reverend Ashby Brand
- David Landau com Bob Gillis
- Rochelle Hudson com Virginia Maydew
- Roger Imhof com Billy Gaynor
- Charley Grapewin com sargent Jimmy Bagby
- Berton Churchill com senador Horace Maydew
- Brenda Fowler com Mrs. Caroline Priest
- Francis Ford com jurat No. 12
- Hattie McDaniel com tieta Dilsey
- Stepin Fetchit com Jeff Poindexter
- Winter Hall com Jutge Floyd Fairleigh (sense acreditar)
- Harry Tenbrook com home al Saloon (sense acreditar)
Recepció
La pel·lícula va ser un èxit a taquilla.[4] Va ser un dels èxits més grans de Fox d'aquell any (cinc dels set grans èxits de l'estudi van ser protagonitzats per Rogers).[5]
El 1998, Jonathan Rosenbaum del Chicago Reader va incloure la pel·lícula a la seva llista sense classificar de les millors pel·lícules americanes no incloses al Top 100 de l'AFI.[6]
Referències
- ↑ Matheson, Sue. The John Ford Encyclopedia. Lanham, Maryland, USA: Rowman & Littlefield Publishers, 2019, p. 165-166. ISBN 9781538103821.
- ↑ «Judge Priest». Turner Classic Movies. [Consulta: February 3, 2019].
- ↑ «El jutge Priest». esadir.cat. [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ Churchill, Douglas W. «The Year in Hollywood: 1934 May Be Remembered as the Beginning of the Sweetness-and-Light Era (gate locked)». New York Times, December 30, 1934, p. X5.
- ↑ D. W. «TAKING A LOOK AT THE RECORD». New York Times, November 25, 1934.
- ↑ Rosenbaum, Jonathan. «List-o-Mania: Or, How I Stopped Worrying and Learned to Love American Movies», June 25, 1998. Arxivat de l'original el April 13, 2020.
Pel·lícules dirigides per John Ford | |
|---|---|
| 1910 |
|
| 1920 |
|
| 1930 |
|
| 1940 |
|
| 1950 |
|
| 1960 | |
| Televisió |
|
| Produccions |
|
| Documentals |
|
