Arrotino

Infotaula d'obra artísticaArrotino

Modifica el valor a Wikidata
Tipusestàtua Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle I aC
Col·leccióGalleria degli Uffizi (Florència) Modifica el valor a Wikidata

Arrotino ('esmolet' en italià), anteriorment denominat Escita, és una figura que representa un home mig agenollat i alçant la mirada (en una postura d'esforç), mentre esmola un ganivet sobre una pedra. Formava part d'un grup escultòric: l'escorxament de Màrsies. Tot i que en l'actualitat es reconeix com una còpia romana (del s. I ae) d'un original grec (d'època hel·lenística, en l'estil de l'escola de Pèrgam), durant molt de temps es creia que era una escultura grega original.[1] Se'n feren còpies que s'exhibien i utilitzaven en l'ensenyament de l'art; una d'elles per a la Royal Academy que és en el Courtauld Institute of Art. També amb aquesta pretensió s'exhibia al costat de la Venus ajupida[2] de la col·lecció Uffizi, i ambdues escultures es disposaren com pendant al Parterre Nord dels jardins de Versalles.[3]

La còpia de la Royal Academy (Courtauld Gallery).
Tribuna dels Uffizi de Johann Zoffany

Des del s. XVIII s'exhibeix en la Tribuna dels Uffizi juntament amb pintures de vells mestres.

La trobaren en una excavació al començament del s. XVI, per la qual cosa pot deduir-se d'un inventari fet després de la mort d'Agostini Chigi (1520) de la seua vil·la al Trastevere, que esdevindria la Vil·la Farnesina.[4] Després formà part del jardí d'escultures i antiguitats que Paolantonio Soderini heretà de son germà, Monsignor Francesco Soderini, disposat al Mausoleu d'August; Paolantonio anotà en una carta de 1561 que il mio vilà —"el meu llaurador"— ja no hi era, i se sap que un membre de la família Mignanelli l'havia venut al cardenal Ferran I de Mèdici.[5][6] Es traslladà a la Vil·la Mèdici, on s'exhibí fins que al s. XVIII es va reunir amb les col·leccions Mèdici a Florència.

En aquell moment es reinterpretà el llaurador com un escita, i se'l separà de l'anterior associació a les escenes de gènere per interpretar-lo com un barber o sastre regi que tramava un complot contra l'estat, la qual cosa suposava un rang superior en la jerarquia de gèneres tal com llavors es concebia. Des del s. XVII es reconegué com a part d'un grup escultòric amb el tema de l'escorxament de Màrsies, com es feu amb altres grups hel·lenístics (el Laocoont i els seus fills, el grup de l'Odissea de les escultures de Sperlonga[7] o del que formaria part el Gàlata moribund). El primer a identificar-lo fou, al 1669, Leonardo Agostini, que en reconegué el tema en antigues gemmes gravades.[8][9]

Referències

  1. ↑ I tempi dell'arte, font citada en it: Scuola di Pergamo.
  2. ↑ Haskell, Francis and Nicholas Penny, 1981. Taste and the Antique: The Lure of Classical Sculpture 1500-1900. (Yale University Press). Font citada en: Crouching Venus.
  3. ↑ La composició exempta i en bloc de l'Arrotino, així com la seua composició piramidal, s'ha pres com a referència per a altres escultures, com La vella èbria (datable de finals del s. III ae) i El xiquet de l'oca (datable de mitjan o final del III ae). El grup de Màrsies en què s'inclou l'Arrotino dataria de la primera meitat del s. II ae. Entre altres: Paul Zanker, Die Trunkene Alte. Das Lachen der Verhöhnten, Fischer, Frankfurt/Main 1988. ISBN 3-596-23960-5. Font citada en: Old Drunkard. Child and Goose Arxivat 2016-05-09 a Wayback Machine. Fitxer:Child goose Louvre Ma40.jpg.
  4. ↑ "uno Augure di marmore, sta a ginocchi piegati et sega un saxo" "an Augure of marble, crouching on his knees and strokes a [whet]stone"
  5. ↑ Identified by Alessandro Parronchi, "L'Arrotino opera moderna" Annali della Scuola Normale Superiore (1971) pp 345-74, noted by Riccomini 1995:281, note 62.
  6. ↑ Anna Maria Riccomini, "A Garden of Statues and Marbles: The Soderini Collection in the Mausoleum of Augustus" Journal of the Warburg and Courtauld Institutes 58 (1995, pp. 265-284) p. 281f.
  7. ↑ Die Skulpturen von Sperlonga by Baldassare Conticello and Bernard Andreae. Font citada en: Sperlonga sculptures. Vegeu també Vil·la de Tiberi -it: Villa di Tiberio- i Sperlonga.
  8. ↑ The Classical Art Research Centre, Oxford University. Beazley Archive. Font citada en: Engraved gem.
  9. ↑ Agostini, Gemme antiche figurate, 2 vols. Rome, 1657, 1669, vol. II (1669), 21-22, noted in Leonard Barkan, "The Beholder's Tale: Ancient Sculpture, Renaissance Narratives" Representations, No. 44 (Autumn 1993:133-166) p. 133 and note 5. Agostini's first volume is devoted to the carved gems of Cardinal Francesco Barberini, the second, to cameos and other discoveries from the "auguste ruine della gran Roma".