19a cerimònia dels Premis César

Plantilla:Infotaula esdeveniment19a cerimònia dels Premis César
Imatge
Gérard Depardieu, presentador de la cerimònia
Map
 48° 51′ 57″ N, 2° 18′ 11″ E / 48.8658°N,2.3031°E / 48.8658; 2.3031
Tipuscerimònia dels Premis César Modifica el valor a Wikidata
Data26 febrer 1994 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició19 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióThéâtre des Champs-Élysées (França) Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
PresentadorFabrice Luchini
Clémentine Célarié Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació
Emissora originalCanal+ Modifica el valor a Wikidata
Transmès per
Canal+ Modifica el valor a Wikidata

IMDB: ev0000157/1994 Modifica el valor a Wikidata

La 19a cerimònia dels Premis César — també coneguts com Nuit des César — que premiava les pel·lícules estrenades el 1993, va tenir lloc el 26 de febrer de 1994 al Théâtre des Champs-Élysées.[1]

Va ser presidida per Gerard Depardieu i retransmesa a Canal+.[2]

Presentadors i ponents

  • Daniel Toscan du Plantier, president de l'Académie des arts et techniques du cinéma
  • Gérard Depardieu, president de la cerimònia
  • Clémentine Célarié, Fabrice Luchini, maîtres de cérémonie
  • Alec Baldwin, Kim Basinger
  • Francois Cluzet, Anouk Grinberg
  • Sam Karmann, Julie Delpy
  • Dominique Blanc
  • Jacqueline Bisset
  • Marushka Detmers
  • Alain Corneau, Valérie Kaprisky, per l'entrega del César da millor realitzador
  • Romane Bohringer, Elsa Zylberstein, per a l'entrega dels César dels millors espoirs
  • Sandrine Kiberlain, Yvan Attal, per l’entrega del César pel millor primer treball
  • Gérard Depardieu, per l’entrega del César d'honor a Jean Carmet
  • Marc Lavoine, Dolores Chaplin, per a l'entrega del César de la millor música

Desenvolupament

La triomfadora de la nit va ser No Smoking d'Alain Resnais, que amb nou nominacions en va guanyar cinc: millor pel·lícula, millor director, millor actor, millor guió i millors decorats.[3] Tres colors: Blau de Krzysztof Kieślowski, també va tenir nou nominacions i en va guanyar tres; millor actriu, millor so i millor muntatge. La perdedora fou Germinal de Claude Berri, que de dotze nominacions només en va guanyar dues: millor vestuari i millor fotografia.[4]

Guanyadors i nominats

Els guanyadors s'indiquen en negreta.

  • Fabrice Luchini per Tout ça... pour ça !
    • Jean-Pierre Darroussin per Cuisine et dépendances
    • Jean-Roger Milo per Germinal
    • Thomas Langmann per Le Nombril du monde
    • Didier Bezace per Profil bas
  • Olivier Martinez per Un, deux, trois, soleil
  • Mùi du du xanh de Trần Anh Hùng
    • Cible émouvante de Pierre Salvadori
    • Le Fils du requin d'Agnès Merlet
    • Les gens normaux n'ont rien d'exceptionnel de Laurence Ferreira-Barbosa
    • Métisse de Mathieu Kassovitz
  • Yves Angelo per Germinal
    • Renato Berta per No Smoking
    • Sławomir Idziak per Tres colors: Blau
  • Jacques Saulnier per No Smoking
    • Jacques Bufnoir per Justinien Trouvé ou le Bâtard de Dieu
    • Hoang Thanh At, Christian Marti per Germinal
  • Jacques Witta per Tres colors: Blau
Millor curtmetratge
  • Gueule d'atmosphère d'Olivier Péray
    • Comment font les gens de Pascale Bailly
    • Empreintes de Camille Guichard
    • Ex memoriam de Bériou
  • Jean Carmet
Homenatge

No concedit

Referències

  1. Cerimònia dels César 1994 al web de l'Acadèmia del Cinema Francès
  2. BEAUX RESULTATS AUX CESARS MAIS SOIREE ENNUYEUSE, TRES!, SMOKING? YES, SMOKING!, Le Soir, febrer de 1994
  3. CULTURE CINEMA Césars 94 : vive l'" exception culturelle " !, Le Monde, 1 de març de 1994
  4. « Germinal » en tête des nominations, Les Echos, 25 de febrer de 1994

Enllaços externs